1 v. tr. [LC] Agradar (a algú) assentint als seus gustos, als seus desitjos, etc. Vull complaure'l en tot. Ho faig tot per complaure'ls. 2 v. intr. pron. [LC] Trobar en alguna cosa una completa satisfacció. És un home que es complau en el seu error. Es complaurà d'un regraciament tan afectuós. S'ha complagut a anar arrencant totes les banderetes. L'aprenent es complau d'amuntegar els blocs de pedra picada. L'adolescent es complaïa amb la companyia de les noies.
